Tot va començar amb la necessitat nascuda de l’il·lusió i les inquietuds d’uns amics, que varen determinar el moment d’unir-se i aconseguir un objectiu comú: crear una associació que aglutinés a tots els barmans d’Espanya. Cap al mes de maig de 1962, les reunions s’anaven fent cada cop més sovint i al mateix temps més formals, ja sabien el que volien.
Aquell grup de veterans i joves el formaven : En Miquel Boades, Pere Carbonell, Fructuós Altable, Josep Mª Gotarda, Ramón López, Manel Villalante, Dionisio Rodríguez, i “ l’ànima mater ” en Josep Lluis Maruenda, a qui aviat es va unir en Rafel Ramos i Domingo Santana. Tots ells estaven disposats i varen llançar-se a l’aventura de crear una Associació de Barmans, a la que varen posar un nom més col·loquial, atractiu i social: EL CLUB DEL BARMAN.
Lògicament, va haver de passar algun temps perquè aquelles idees o inquietuds s’anessin plasmant en fets concrets.
S’havia de començar per acostar-se a d’altres professionals i encomanar-los la mateixa il·lusió. Tals moviments no varen passar desapercebuts per la premsa, i durant el mes de Juny de 1962 diaris com El Noticiero Universal, El Diario de Barcelona, El Correo Catalàn i La Vanguàrdia, varen publicar articles anunciant el naixement de l’Associació de Barmans d’Espanya: El Club del Barman.
A partir d’aquell moment, es comencen a captar socis i es redacten els Estatuts de l’associació, amb l’imprescindible ajut del Sr. Tomàs Domingo, persona no professional del sector, però molt estimada i unida tant per amistat personal com per les seves simpaties a la professió dels barmans.
Es va celebrar una Assemblea de socis per aprovar els Estatuts del Club del Barman, i el mes de Gener de 1963 es presenten al Govern Civil. Seguidament, s’envien circulars a diferents indrets d’Espanya, amb la intenció de divulgar l’Associació de Barmans fundada a Barcelona, i animar-los a formar-ne part.
Per fi, el 28 de Juny de 1963 es va rebre, del Ministeri de Governació , l’ofici que comunicava l’aprovació oficial dels Estatuts. Arrel d’aquest fet, es convoca una assemblea per comunicar la bona nova als socis i per nombrar la primera Junta Directiva, que així va quedar formada:
- Miguel Boadas – President
- José Mª Gotarda – Vicepresident
- José Luis Maruenda – Secretari
- Dionisio Rodríguez – Vicesecretari
- Manuel Villalante – Tresorer
- Pedro Carbonell – Contador
- Ramón López – Relacions Públiques
- Fructuoso Altable – Vocal
- Rafael Ramos – Vocal
Reprenent el fil de la història, diguem que el Club va seguir organitzant actes. L’any 1966 celebra el seu primer Concurs de Cocteleria, i munta el seu primer estand a la fira Hogarhotel 6. El mes de maig de 1967 es un mes de trist record per al Club i tos els seus associats, i el motiu es el decés del seu President, qui fou un gran impulsor de la seva creació, gran mestre i millor persona, el Sr. Miquel Boadas.
Però s’havia de seguir endavant , i el Club organitza diferents actes importants. Es celebra el primer Concurs per Ajudants de Bar; es col·labora amb ASPACE ( associació per l’ajut a malalts de paràlisi cerebral); s’organitza el primer Concurs de Cocktails per Premsa Radio i Televisió; es munta un estand a Hogarhotel 7 on hi te lloc el Primer Concurs de Cocteleria Trofeu Miquel Boadas… Encara que durant anys es continuen celebrant actes, aquests son cada vegada més espaiats en el temps, donada la nul·la entesa amb l’associació de la capital, per la qual cosa el desànim fa que l’activitat sigui gairebé nul·la fins l’any 1971.
Amb el pas del temps, les noves generacions pressionen per que el Club del Barman retorni a l’àmbit professional. Primer tímidament i a poc a poc amb més força, es tornen a celebrar reunions, i a l’any 1981 una barreja de joves i veterans acorden celebrar una nova assemblea on hi acudiren molts socis, i de la que en sortiria una nova Junta. Fruit d’aquest ressorgiment i entre diversos esdeveniments, cal destacar la creació del Trofeig de Cocteleria Ciutat de Barcelona, que es va celebrar de 1984 fins a 1993, aconseguint tant el favor del públic com el de molts professionals de tota Espanya.
Per aquelles dates, també es produïen canvis a la capital, i les relacions amb l’Associació de Barmans Españoles ( A.B.E.) prenen un nou impuls. Ambdues parts desitgen fer valdre les bones intencions en lloc de velles discrepàncies, i després de diverses reunions s’aconsegueix que Catalunya, es a dir, el Club del Barman s’uneixi a l’Associació de Bamans Espanyols. En aquest punt cal destacar la mediació i gran col·laboració del Sr. Antonio Balagueró , responsable de Bacardí-Martini Espanya, gran amic de tots els barmans espanyols, que va facilitar moltíssim totes les negociacions.
El resultat d’aquesta unió va ser la creació de la Federació d’Associacions de Barmans d’Espanya (F.A.B.E.), que en l’actualitat uneix aquestes quinze associacions: Balears, Catalunya, Cantàbria, Galicia, Gran Canaria, Guipúscoa, Lanzarote, Madrid, Màlaga, Navarra, Segòvia, Sevilla, Tenerife, Valencia i Biscaia.
Tanmateix, la F.A.B.E. està associada a International Barmen Association ( I.B.A.) que agrupa 48 països.